Persones importants al món de la informàtica

Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852),^[1] és la primera programadora en la història dels computadors.^[2] Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

A les seves notes de treball sobre aquesta, va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar que dugués a terme una màquina. És per això que se la denomina la primera programadora.

El 1840, Charles Babbage fou invitat a fer un seminari a la Universitat de Torí sobre la seva màquina analítica. Luigi Federico Menabrea, un jove enginyer italià i futur primer ministre, traduí el seminari de Babbage al francès, transcripció que es publicà l’octubre de 1842. Charles Wheatstone, un amic de Babbage, va encarregar a Ada Lovelace traduir la transcripció de Menabrea a l’anglès. Ada enriquí la transcripció amb algunes notes pròpies i passà gairebé un any fent-ho. Aquestes notes es van publicar en la sèrie de llibres Scientific Memoirs, de Richard Taylor.

Les notes de Lovelace estan classificades alfabèticament de la A a la G. En la nota G, descriu un algorisme per programar la màquina analítica de Babbage amb nombres de Bernoulli. Es considera el primer algorisme específicament creat per programar un ordinador (en aquell temps, una màquina computadora). Per aquesta raó Ada Lovelace es considera la primera programadora informàtica.De tota manera, com la màquina mai fou completada, la seva programació no es va provar.^[7]

El 1953, més d’un segle després de la seva mort, les notes d’Ada Lovelace sobre la màquina analítica de Babbage es van tornar a publicar. Avui en dia, l’esmentada màquina analítica es reconeix com el primer model d’ordinador, i les notes de Lovelace com la primera descripció d’un programar

William Henry Gates III, KBE (nascut el 28 d'octubre de 1955), conegut com a Bill Gates, és un empresari americà de la branca de la informàtica. Juntament amb altres, va programar l'Altair BASIC original per a l'Altair 8800, una microcomputadora primitiva. Va fundar Microsoft ( Microprocessador Software) juntament amb Paul Allen, empresa de la qual Steve Ballmer n'és president i Arquitecte de programari en Cap.

Segons la revista Forbes, Gates és una de les persones més riques del món. El juny de 2006 hom li calculava una fortuna de 46.000 milions de dòlars, és a dir, uns 36.800 milions d'euros, i s'havia mantingut durant una dècada al capdavant de la llista de les persones més riques del món.
L'any 2008 la mateixa revista el feia baixar a la tercera posició del rànquing.

Mentre estudiava a Harvard, va escriure junt amb Paul Allen (amic de Bill) l'Altair BASIC per l'Altair 8800 (el primer PC comercialment reeixit) a mitjans dels anys 70. Estava inspirat en BASIC, un llenguatge de programació fàcil d'aprendre que havia estat desenvolupat al Dartmouth College amb finalitats didàctiques. El 1975 Paul Allen i Gates van traslladar-se a Albuquerque (Nou Mèxic) per especialitzar-se en aquesta feina. Un any després van fundar Microsoft Corporation, on Bill Gates ocupava el càrrec de president i director general, la funció de l'empresa era desenvolupar programes per a microordinadors i posteriorment vendre'ls a les empreses, que els era més econòmic això que haver de desenvolupar elles mateixes el programari.

Per aquella època, el principal competidor de la marca Apple era l'empresa Commodore, que el 1977 contraatacà amb el model PET (Personal Electronic Transactor), equipat amb un nou processador fabricat per Microsoft.

El 1983 va ser l'any on Gates va tornar a revolucionar el món de la informàtica: no només va incloure el ratolí als seus projectes sinó que ho va saber combinar amb una interfície gràfica que prometia substituir l'MS-DOS. Precisament va ser aquell any en què Paul Allen va abandonar l'empresa a causa d'una greu malaltia.

L'origen de la riquesa de Gates prové del 1986, quan Microsoft va entrar a la borsa: les accions van cotitzar-se tan alt que en aquells temps ja era l'home més ric dels Estats Units. Durant els deu pròxims anys l'empresa va créixer a ritmes inesgotables, de 1.200 empleats que hi havia al 86 va passar a tenir-ne 20.000 el 96. Els èxits des de llavors han estat molts, fins a tal punt que entre un 90 i un 95% dels ordinadors del món funcionen amb alguna versió dels Windows. Gates sempre ha defensat un futur optimista pels ordinadors: el 1980 va dir que en 25 anys (el 2005) hi hauria un ordinador a cada casa. El 1992 va rebre la Medalla Nacional de Tecnologia de la mà de Bush.